Aquest dijous 21 d’octubre també va servir per recordar, per enèsima vegada, que la precarietat mata i que deixar sense els millors recursos les persones que més arrisquen en situacions límit és molt perillós i pot comportar conseqüències fatals, tal com es va demostrar al juny de l’any passat a l’acte de servei que van realitzar els bombers del parc de Vilanova i la Geltrú.
La investigació del cas finalitzarà ben aviat i es podran començar a conèixer les primeres conclusions del fatal succés. Els treballadors del cos de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona (l’altre cos que existeix a Catalunya, a banda del de la Generalitat) van mostrar la seva plena solidaritat amb els Bombers de la Generalitat i van mostrar-se perplexos per les condicions de treball que tenen aquests últims.
Finalment, a l’ambient es palpaven ganes de tornar a encetar un cicle de lluita com el que fa uns anys van endegar els Bombers de la Generalitat. Fruit d’aquella lluita es van aconseguir les quatre convocatòries d’oposicions que avui encara s’estan executant. Malauradament aquell cicle no va acabar ni amb la precarietat ni amb la infradotació de recursos d’un dels sectors laborals públics més estimats per l’opinió pública. A l’ambient, doncs, es notaven les ganes de tornar-ho a fer, aquest cop sense en Joan al carrer però sí en els nostres cors.