El primer semestre de 2019 va servir per elaborar i signar un nou conveni laboral entre els Bombers i el Departament d’Interior de la Generalitat. Aquest conveni, entre altres acords, també promou l’entrada de 1.000 bombers per suplir la deficiència creada els últims anys.
És evident que la manca de personal provocada després de la crisi de 2007 ha repercutit en l’increment de la realització d’hores extra per tal de mantenir els mínims de personal tant als parcs com a la resta de llocs operatius.
Al maig de 2014 un decret aprovat sense el consentiment sindical, va permetre a l’administració ampliar la jornada anual dels bombers de la Generalitat (1.688 hores) fins el màxim de 1.790, ampliant l’horari en 102 hores addicionals. Aquest decret ha permès a l’administració mantenir-se en una zona de confort tot i la manca de personal evident, i que s’ha fet més palès un cop han arribat les jubilacions de les primeres promocions al Cos.
Tot i aquesta causalitat, nefasta conseqüència de la precarietat, la manca de pressupost i altres factors externs (lleis de no reposició del personal de l’administració), ni sindicalment, ni per consciència social, hauríem d’admetre i molt menys justificar les hores extra, per molta excusa que es vulgui donar per a realitzar-les. Els últims anys s’han realitzat més 500.000 hores extra anuals, amb una mitjana de 250h/bomber. Això cal sumar-ho al còmput personal anual d’hores ampliat, aprovat el 2014. Així doncs surten més de 2100 hores anuals per bomber, lluny de les 1650 hores de la resta de personal de l’administració.
Evidentment, no ens referim a les Hores Extra procedents d’intervencions (allargament de torns, relleus, cobertura de parcs degudes a serveis,…) ni tampoc a les procedents de canvis d’última hora (activacions de Plans d’Emergència, assistència a simulacres i concursos, cursos i exàmens, baixes, malalties…), ens referim a totes aquelles que provenen de la manca de personal per a realitzar el dia a dia del Cos de Bombers, i que sovint representen més del 10% de la plantilla de guàrdia.
Durant la vaga de finals de 2018 i començament de 2019, en que no es realitzaven Hores Extra, ha quedat demostrada la precarietat d’un servei que s’havia suportat fins aquell moment en la realització d’aquestes hores. Evidentment el risc per a la seguretat dels bombers hi ha estat, com també la baixada de qualitat en la prestació del servei (parcs tancats, més temps de resposta, menys recursos disponibles…) però ens ha fet veure a tots plegats que aquest no era el camí a seguir. Cada cop feien falta més Hores Extra per la realització de la guàrdia.
Històricament, els bombers ens sentim responsables del servei i, per això, tot i el nou conveni que ha abolit l’anterior decret, es mantindrà una més que evident manca de personal, fins l’entrada d’almenys 1.000 nous bombers. La realitat és que cal mantenir els parcs oberts i el servei en la dimensió que realment li pertoca per tal de donar resposta a les emergències que se’ns plantegen al dia. Així doncs, i sense ser una justificació sinó una mesura temporal i transitòria, es manté el gran nombre d’hores extra estructural en el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
La responsabilitat final d’un sindicat qualsevol és la d’exigir i lluitar pels drets laborals dels treballadors públics, i no ho és la dotació de recursos, la dimensió del servei ni molt menys suplir les carències d’un cos que porta 40 anys sense renovar-se ni personalment ni estructuralment. Però sí que hem d’exigir que estiguin a l’alçada de la societat del segle XXI, i s’utilitzin tots els recursos que aquesta societat tecnològica i de la informació ens ofereix. I és per això que cal demanar i fer veure al polítics que la responsabilitat final de tot això és seva. Allò que realment fa falta és una bona i moderna organització, personal, vehicles, mitjans tècnics, mitjans de suport, edificis de tots els nivells, i fins i tot un servei de vigilància de la salut (incloent un servei mèdic exclusiu per a les intervencions), també una escola per als nous bombers, per al reciclatge i les noves necessitats tecnològiques…
Hi ha diferents raons que justifiquen l’augment del preu de l’Hora Extra, un és penalitzar a l’administració amb la finalitat d’evitar-les, però això no té perquè ser així, ja que les Hores Extra supleixen necessitats immediates i això no es pot suplir amb personal pendent de fer una oposició, de formar i finalment superar un temps de pràctica (que és del tot necessari per la seguretat de tots).
Des d’Intersindical-CSC estem d’acord en que mai l’Hora Extra estructural ni per intervenció hauria de pagar-se per sota de l’hora normal. Però no amaguem tampoc que alguns poden aprofitar aquesta mesura per cobrar més, ja que com hem dit, l’entrada de nou personal comporta irremediablement un període molt llarg de temps.
Des d’Intersindical-CSC volem d’adequació de les plantilles a la necessitat real dels parcs de bombers i de la infraestructura del cos.
Sindicalment no hem d’admetre les Hores Extra estructurals, ja que com va passar al 2014 van emmascarar un sou retallat mesos abans, impedeixen la lluita en alguns sectors per la seva millora i alhora promouen l’ambició econòmica personal envers el benestar laboral i econòmic de tot el col·lectiu. I, el més important, és suposen una insolidaritat manifesta amb la resta de la classe treballadora.
Els bombers som coneguts pel nostre valor i determinació, però sobretot per la nostra solidaritat. Hem de deixar de veure la precarietat del servei com una oportunitat econòmica personal i començar a sentir-la com una necessitat pròpia de lluita per la millora d’un Cos de Bombers que a hores d’ara encara està en hores baixes.